Avui m'he trobat amb aquest vell bloc. No ho recordava. En veure-ho ha estat com obrir una caixa. La caixa que conté els nostres passos, aquestes sabatilles desgastades que vam oblidar després de l'últim post i possiblement l'últim intent de fer dieta. És com si el bloc hagués estat rondant per totes les habitacions de la nostra casa, fins que he donat amb ell per accident, amagat sota del llit.
Esper poder reprendre l'activitat al bloc. Tant de bo dins uns anys pugui trobar-me amb aquest "nen" oblidat, i ens ompli els ulls de somriures. Llavors li podrem dir ... saps, ho vàrem aconseguir.
